Cristina Hernández

Experiència prèvia a la banca:
25 anys.

Sortida de la banca tradicional:
desembre de 2013.

Procés d’incorporació com a Family Banker^® de Banco Mediolanum:
1 mes (gener de 2014).

Dubtes sobre la seva continuïtat professional. La seva intenció era canviar la seva vida. No volia seguir a la banca tradicional.

La major resistència. La Cristina Hernández continua en el sector bancari perquè ha canviat la manera en què exerceix la seva professión. “Estava farta de la banca convencional i no volia seguir fent coses que no em va agradar haver de fer”, ens diu. Potser és per això que el seu procés d’incorporació a Banco Mediolanum només va durar 1 mes: o treballava d’una altra manera o deixava la banca. Res de mitges tintes. “Quan em van explicar el model, de seguida vaig tenir molt clar que em permetia fer altres tipus de coses.”

Ara fa una feina que li agrada molt. “A l’entitat on estava [on dirigia una important sucursal a Barcelona, avui tancada] vaig tenir problemes amb alguns clients. Afortunadament ja no em veuen com abans, com una directora d’oficina, més o menys simpàtica, però mediatitzada per les campanyes de productes imposades per l’entitat.” Actualment gaudeix d’un marge de decisió sobre com portar la seva cartera de clients i com relacionar-se amb ells, fins i tot per afrontar reptes diferents, amb un component social, amb fons solidaris o la participació en fundacions relacionades amb el canvi climàtic.

“Ara puc fer aquestes coses perquè sóc una empresària.”

La segona resistència. “Quan ets a llocs alts, com era el meu cas, et frena que els ingressos siguin variables. A més a més, fer clientes no és tan fàcil —explica de manera realista—. L’inici va ser dur però és ara, després dels primers dos anys que fa que sóc a Banco Mediolanum, quan realment estic traient-li el suc a la meva feina i a les habilitats que em pensava que havia perdut o que mai no havia tingut, com ara parlar en públic o les relacions socials. Estar ficat tot el dia en una oficina t’aletarga”, ens explica.

Avui això ja em queda lluny. “Si ho hagués sabut, hauria sortit en l’ERE anterior, m’hauria apuntat a Banco Mediolanum i m’hauria estalviat tres anys de patiment a l’entitat on era. N’estic encantada, tot i que força cansada, perquè treballo molt. Però faig coses que em resulten gratificants”.

Encara que potser una de les coses que més valora la Cristina Hernández de la seva nova vida és que ha recuperat l’alegria. Un company li va comentar una cosa que va acabar de convèncer-la: “Des que sóc a Banco Mediolanum he tornar a riure”. Ella en dóna fe: “Al cap de sis mesos com a Family Banker^®, la meva filla em va dir un dia: ‘Mama, feia molt que no et sentia riure”. Li va arribar a l’ànima.